El 22 d’abril es presenta oficialment el llibre Esbart Egarenc: 50 anys en dansa. Aquest és sens dubte, un dels actes més rellevants en la celebració del cinquantenari de l’Esbart. Aquest grup de dansa tradicional lligat al Centre Social Catòlic va crear-se a Terrassa el gener de 1958. El llibre escrit per l’historiador terrassenc Joaquim Verdaguer fa un repàs exhaustiu a tota la trajectòria de l’entitat. A través de 170 pàgines il·lustrades amb 179 fotografies es recullen els esdeveniments més importants de l’Esbart i els seus protagonistes. Tot això va acompanyat d’uns capítols a manera d’introducció on s’expliquen els orígens de l’entitat i la seva estructura organitzativa. D’aquesta manera es vol que el llibre no sigui una simple enumeració de dates i actuacions, sinó que el lector pugui conèixer a fons la història del grup. En recordar com va sorgir l’obra, Joaquim Verdaguer, el seu autor comenta que va ser el 2003 quan se li va demanar des del Social fer un llibre amb motiu del 50 aniversari de l’Esbart. L’encàrrec va tenir lloc arran de publicar un altre llibre seu per commemorar els 125 anys d’existència del Social. Joaquim Verdaguer afegeix que va trigar al voltant d’un any i mig en deixar l’obra pràcticament acabada i el 2007 va fer simplement els últims retocs.

Però més enllà de la publicació del llibre, també s’han programat un munt d’activitats, segons explica David Capdevila, president de l’Esbart Egarenc del Social. Els actes del cinquantenari van començar oficialment el 26 de gener amb una missa d’acció de gràcies a la catedral, la descoberta d’una placa commemorativa al bar del Social i un sopar de gala on van assistir nombroses personalitats. Durant tot l’any es continuarà amb les actuacions als centres cívics de la ciutat per tal de donar a conèixer les danses tradicionals dels Països Catalans. A més, s’han previst festivals dels grups infantils, de veterans, del cos de dansa i un de cloenda el 25 de gener de 2009 on han de participar tots els grups.

L’esbart Egarenc tindrà en el seu 50 aniversari una presència destacada a la Festa Major i com cada any, actuarà a la cercavila del dissabte i a l’ofici solemne del diumenge on ha de ballar el Ball de Plaça de Terrassa.

Lluitant per mantenir les tradicions

Segons David Capdevila, president de l’Esbart Egarenc, és difícil que a un nen puguin agradar-li els esbarts ja que molta gent considera la dansa tradicional com un element ancorat en el passat. A més, la majoria de la gent no sap què és un esbart i ho confon amb les sardanes. En aquest sentit, David Capdevila aclareix que un esbart és un conjunt de persones que s’encarreguen de documentar-se, recuperar i posar en escena les danses tradicionals de cada poble. En efecte, recuperar les danses perdudes dels segles XVII, XVIII i XIX és un dels objectius fonamentals d’aquest tipus d’associacions i precisament per això, el 1958 l’Esbart Egarenc va posar en escena el Ball de Plaça de Terrassa. Però vivim en una societat amb una gran oferta de lleure i això dificulta que els joves s’interessin per les danses populars, tal i com assenyalen David Capdevila i el president de l’Agrupament d’Esbarts Dansaires, Jordi Núñez. Falten sobretot nois i això es nota a l’Esbart Egarenc on de 15 dansaires al cos de dansa només hi ha tres nois. Per a David Capdevila, l’altre gran problema d’aquests col·lectius és que els espectacles que representen són poc participatius i el públic només pot contemplar-los. Amb tot, Jordi Núñez, president de l’Agrupament d’Esbarts Dansaires apunta que la situació dels esbarts és prou bona ja que l’any passat es van fer 458 actuacions arreu de Catalunya; 12, a la resta de l’estat i 18, a l’estranger. A més, per si això fos poc, l’Agrupament d’Esbarts Dansaires té comptabilitzats 156 esbarts entre Catalunya, Andorra i la Catalunya Nord.

Tradició o renovació: el gran dilema dels esbarts

Els anys 80 van ser per a David Capdevila, l’època daurada de l’Esbart Egarenc i és que, al cos de dansa hi havia 40 dansaires. A partir dels 90 va
produir-se un descens important del nombre de dansaires i aleshores va plantejar-se a tots els esbarts el dilema de seguir amb la tradició o per contra, introduir elements de nova creació. Els més crítics amb la renovació parlen fins i tot, “d’actuacions de pijama”.

L’Esbart Egarenc no ha escapat a aquesta polèmica i en l’actualitat balla danses completament tradicionals i d’altres, que tot i contenir elements tradicionals s’acosten més a la nova creació.

A banda del ball de Plaça de Terrassa, entre tot el repertori de l’Esbart Egarenc s’han de destacar el ball Pla de Sant Mateu, Festa Pagesia, A València Festa i Trama. El ball Pla de Sant Mateu és una jota de Castelló recuperada fa un parell d’anys, mentre que els altres balls són recreacions amb elements tradicionals. De tots aquests destaca l’espectacle Trama, dissenyat per Jordi Comes i Natàlia Trullàs i estrenat el 2001 al teatre Alegria. Val a dir, que tot i ser el més innovador no arriba a trencar amb la tradició. Es tracta, segons David Capdevila, d’una reflexió sobre la Terrassa industrial de principis del segle XX a través de la dansa i que ha esdevingut el buc insígnia de l’Esbart Egarenc.

Tots aquests muntatges no serien possibles sense la col·laboració d’un grup de majordomes encarregat de dissenyar la indumentària de les actuacions i d’un grup de treball que fa tasques d’organització. Tots dos equips estan formats pels pares i mares dels dansaires que d’aquesta manera s’impliquen en l’activitat de l’Esbart.

Tot un moviment a favor de la dansa tradicional

Amb la proclamació de la Segona República el 1931 va fundar-se l’Esbart Dansaire del Social que va haver de dissoldre’s el 1936 per l’esclat de la guerra. El 1951 neix vinculat al centre parroquial Sant Pere l’Esbart Vallparadís, antecedent directe de l’Esbart Egarenc. Així doncs, la cultura catalana va iniciar en plena dictadura el seu redreçament.

En l’actualitat l’Esbart Egarenc té uns 150 membres distribuïts en grups segons l’edat i com afirma el seu president, David Capdevila, ja s’ha superat la crisi dels 90 i s’ha entrat en una època d’estabilització amb bones perspectives de futur.