S’ha convertit en un costum que en unes eleccions tots els partits guanyin. Excepte en davallades molt considerables, com la recent pèrdua d’escons d’Izquierda Unida i Esquerra Republicana de Catalunya, les valoracions del dia després dels líders dels partits polítics sempre són positives.

Fugint del triomfalisme, la primera conseqüència de la tendència, ja consolidada, al bipartidisme imperfecte és la pèrdua de pluralitat política. Convergència i Unió és l’excepció, que malgrat haver perdut seixanta mil vots, ha mantingut la mateixa força parlamentària que fa quatre anys. La pèrdua de pluralitat política comporta que les minories del conjunt de l’Estat tinguin menys representació parlamentària i per tant, menys poder polític.

Una segona conseqüència, a priori positiva, de la tendència al bipartidisme, és una major governabilitat. Però una major governabilitat és negativa si el govern no té en compte les minories. CiU, malgrat tenir deu diputats, no és necessàriament del tot imprescindible per donar estabilitat a un govern socialista i ERC, amb tres diputats, encara menys. El Partit dels Socialistes de Catalunya, malgrat tenir vint-i-cinc diputats, ja ha anunciat que no demanarà res a canvi al PSOE.

En tercer lloc, el vot nacionalista català ha baixat. La suma de votants convergents i republicans és menor que a les eleccions de fa quatre anys. I tenir menys vots i menys diputats vol dir tenir menys poder de negociació durant la propera legislatura espanyola. Una legislatura on el desplegament de l’Estatut, i especialment el nou model de finançament, és molt important per a Catalunya.

Per tant, fugint d’un discurs eufòric, el resultat de les eleccions del parlament espanyol és un mal negoci per a Catalunya. Les majories absolutes, socialistes o populars, mai són bones per a Catalunya. I el PSC ja ha claudicat davant del PSOE, abans de la constitució del Congrés i del Senat.

Àlex Tusell
Cap comarcal JNC–Vallès Occidental-Terrassa