| Entrevista |
| |
| Salva Mourullo, propietari del local Reina Victòria |
| “El Reina Victòria és una obra que no s’acabarà mai” |
| |
El local de copes Reina Victòria, un punt de trobada i bar de referència en les nits terrassenques, celebra enguany el seu 25è aniversari. Situat al carrer de La Rasa, el Reina ha esdevingut amb el pas dels anys un dels temples nocturns de referència de la ciutat. Per commemorar-ho, el passat 18 de setembre va celebrar un sopar espectacle obert al públic habitual. El secret d’aquesta llarga trajectòria és, segons el propietari del local, en Salva com el coneixen els seus clients, donar als clients allò que esperen trobar. |
| |
| |
| - Com ha anat la celebració del 25è aniversari del local? |
Molt bé, varen passar pel local unes 200 persones. Vam fer una festa recreant d’alguna manera els somnis de molts clients que algun cop s’han imaginat un bar una mica més passat de voltes, amb cambreres exhuberants, amb un peep-show, amb una ruleta de la sort que recreava la part més lúdica amb la intenció d’evocar el joc, amb un punxing ball que podies tapar amb la imatge de personatges coneguts per desfogar-te a cops de puny, amb barra lliure... La veritat és que els clients van quedar agradablement sorpresos amb tota la representació. |
| |
| - Quin és el secret per mantenir obert un local de copes a Terrassa durant 25 anys? |
| Em sembla que ni ho sé ni ho sabré mai. I si el sabés potser no l’hauria de dir, no sigui cas que ho escolti la competència. Si n’hi ha algun suposo que és sentir-te bé amb la teva feina i tenir una selecció de gent que hi treballa amb tu que també tinguin aquest sentiment. Es tracta de respirar un bon aire. De la mateixa manera que un concert pot ser fred o no, cal mantenir un bon ambient, no deixar d’obrir mai, mantenir el local sense grans canvis... |
| |
| - Suposo que després de tants anys, molts dels teus clients ja els deus considerar gairebé com a amics. |
| Sí, molts. Home hi ha amb els que me’n vaig a sopar i amb els que no, com a tot arreu, però vincles d’amistat si que es van creant. És molt diferent de treballar en una oficina, jo tinc la gran sort d’anar coneixent sempre gent. |
| |
| - De quina manera ha canviat la nit terrassenca en aquests 25 anys? |
| No ha canviat massa. Sempre hi ha hagut ambient de ciutat petita. Aquí a Terrassa, perquè un local funcioni ha de tenir una personalitat pròpia. No passa com a Barcelona, on la majoria de locals són híbrids i ningú sap com es diu el cambrer. De fet, quan van voler fer això aquí, amb el Parc Vallès, amb locals d’aquest caire, bona part del projecte se’n va anar a l’aigua. Aquí hi ha gent que surt bàsicament entre els 18 i els 30 anys i es va produïnt relleu generacional. Jo tinc pares al Reina que van començar a sortir quan vàrem obrir i ara els seus fills que surten tenen l’edat que tenien ells quan eren clients habituals. |
| |
| - Què li sobra i què li falta a la nit de Terrassa? |
| Sobrar no li sobra res. Potser li falta que la gent no marxi tant de Terrassa el cap de setmana i poder arrossegar gent d’alguna altra banda. Sembla que hi ha la impressió que baixar a Barcelona és sempre sinònim de festa diferent i que sortir de festa per Terrassa sigui més rutinari. Terrassa és encara massa ciutat dormitori. |
| |
| - El disseny sempre ha jugat un paper molt important al Reina. En què t’has anat inspirant al llarg dels anys per donar una imatge sempre renovada? |
| Jo abans havia pintat i d’alguna manera encara conservo el cervell d’artista. De la mateixa manera que els pintors evolucionen necessito que ho faci el Reina. Jo mateix m’avorreixo si en un any no he fet canvis. Tinc una necessitat creativa. |
| |
| - Per on passa el futur del Reina Victòria? |
| Queda molta il·lusió. Jo estic content perquè per a una certa gent és una necessitat que el Reina existeixi, si no s’haurien de buscar una altra casa. Sempre tinc el projecte de canviar coses, estic acabant la porta, tinc un vitrall a dins en el que haig de treballar, uns nous serveis... El Reina Victòria és una obra que no s’acabarà mai, només em falta trobar una mica més de temps per fer coses. |
| |
| |
| |
| Entrevista elaborada per Josep Manel Martínez |
