| |
Joaquim Vedaguer,
estudiós de la història terrassenca |
| |
“Vam descobrir que el bàsquet a Espanya va néixer a Terrassa el 1913 i no a Barcelona com deien els llibres”
|
| |
|
Per pura afició li agradava la història local, sobretot del seu bressol de naixement, Sant Pere de Terrassa. De totes aquestes inquietuds faria que fos un dels fundadors de l’Arxiu Tobella a l’any 1978. Entre recopilació i recopilació també ha tingut temps per una altra de les seves aficions, el maquetisme. És un mestre de maquetes, i en el seu haver hi ha la maqueta “Terrassa medieval”, feta en guix i exposada al Museu Castell de Vallparadís. |
| |
-Vostè des que va iniciar la seva tasca professional a l’Ajuntament de Terrassa l’any 1991 sempre ha estat a l’Arxiu Municipal. D’on li ve la faceta d’historiador ? |
| De petit m’agradava molt col·leccionar les fotografies que apareixien als diaris, a les revistes i a les publicacions de l’època. Jo les retallava i me les guardava. A això cal afegir que m’agradava molt llegir tot el relacionat amb la història de Terrassa, faceta que anava recopilant fins els dies actuals. |
| |
-Quina és la seva tasca a l’arxiu municipal ? |
| Em dedico bàsicament a l’arxiu fotogràfic. Disposem d’un programa informàtic on anem introduint tot el material gràfic que ens arriba a l’Ajuntament. Les fotografies que generen els departaments municipals venen a parar a aquest arxiu on les guardem, no totes, les de millor qualitat que són escanejades per posteriorment guardar-les a través del programa informàtic. Al tractar-se d’un arxiu públic, els ciutadans que ho desitgen poden demanar aquestes fotografies. Normalment aquestes fotos són per al propi us municipal, però de vegades hi ha particulars que ens demanen alguna foto concreta. |
| |
| -Amb l’aplicació de les noves tecnologies el treball de recopilar i guardar les fotografies ha patit un substancial canvi en el mètode de treball. Com l’ha viscut? |
| Abans les fotografies s’havien de tocar per guardar-les. Ara gairebé ja no les toquem. Només les que no estan escanejades si es que busquem alguna cosa molt especial. Com la qualitat de les fotografies d’ara és molt bona, aquestes les enviem al destinatari a través del correu electrònic o en una gravació amb CD. |
| |
| -Tenen quantificat el nombre de fotografies que hi ha a l’Arxiu Municipal ? |
| Tenim unes 150.000. La més antiga data del 1870. Es pot veure en les dependències interiors de l’edifici noble de l’Ajuntament de Terrassa. Està feta des de la plaça del Progrés en direcció a la Terrassa d’aquella època poc després d’haver-se construït l’Escola Pia. |
| |
| -Quants llibres ha escrit. De què versen ? |
| N’hauré fet una vintena llarga, tots ells relacionats amb Terrassa. El més destacat és el que vaig escriure amb Pere Figueras sobre la introducció del bàsquet a Espanya. Vam descobrir que Terrassa va ser la primera ciutat on es va començar a jugar a bàsquet a l’any 1913, quan totes les enciclopèdies i llibres marcaven el començament a Barcelona l’any 1922. Aquest llibre el vam titular “El Bàsquet a Terrassa”, editat per l’Arxiu Tobella l’any 1992. Altres treballs que he fet són “Blanca de Centelles”, “Rieres i torrents del terme de Terrassa”, “El Social 1878-2003”, “El poble de Sant Pere” i “Terrassa, la festa al carrer”, entre molts d’altres. |
| |
| -A banda d’escriure llibres de la història local vostè té una altra afició que no té res a veure amb l’escriptura. Ens referim al maquestime. D’on apareix aquesta afició per fer maquetes ? |
| Als 16 anys vaig guanyar un concurs de pessebres de guix. D’aquella afició d’anar fent pessebres i pessebres em vaig anar engrescant i a l’any 1974 se’m va ocórrer fer la Terrassa medieval amb guix. Posteriorment també vaig fer les Esglésies de Sant Pere i el Monestir de Sant Llorenç del Munt, aquest últim pedra a pedra. En total 5.000 pedres totes enganxades. Està exposada al Casal de Cultura de Matadepera. Altres treballs en maqueta han estat el de Santa Maria del Toudell, també de pedres. No obstant, la maqueta més important per a mí és la de “Terrassa Medieval”, una segona versió de guix, que vaig acabar l’any 1992. Està exposada a la sala de medieval de l’exposició permanent del Museu Castell de Vallparadís. N’he fet moltes més, com la de “Les esglésies de Sant Pere a finals del segle XIX”, de guix. |
| |
| -Quan de temps triga per fer una maqueta d’aquestes característiques ? |
| Un any i mig aproximadament. Les hores que hi dedico són incalculables com el preu, vaja que el que faig no té preu. |
| |
| -Té en projecte alguna maqueta en l’actualitat ? |
| No, però sí que la tinc projectada. D’aquí a 5 anys quan em jubili vull fer el Castell de Vallparadís com era abans de fer-se Cartoixa, als segles XII i XIII. El projecte ja està dibuixat, tinc les pedres preparades i si no vigilo la començaré a fer abans d’hora. |
| |
| -I algun llibre en projecte ? |
| Bé, si un que ja he acabat que és “Cròniques terrassenques”, que va des del Concili Egarenc fins a la fita castellera del tres de deu. És una recopilació dels grans esdeveniments de la ciutat que han tret gent al carrer. Ja el tinc fet, però em falta editor. |
| |
|
