| Entrevista |
| |
| Lluís Soler i Turu, candidat número 15 al Congrés d’ERC per Barcelona |
| |
| - Quines són les seves receptes per fer front a l’actual situació de desacceleració econòmica? |
Proposem reformar l’impost de societats per afavorir que les empreses disposin de crèdit. Cal orientar la inversió cap a enfortir les empreses, obrir mercats i millorar la productivitat. És necessari incrementar els recursos per a la recerca i potenciar les noves tecnologies.
Per altra banda, cal assegurar la qualitat de l’ocupació, revaloritzant el salari mínim interprofessional al 60% del salari mitjà net de l’Estat, lluitant contra els contractes precaris amb la creació del contracte de transició laboral del jovent i aprovant la prestació d’atur per als treballadors i treballadores autònoms i fons per insolvències per als autònoms dependents. |
| |
| - En l’àmbit de les polítiques socials, en quines qüestions posaran l’accent? |
En primer lloc caldrà exigir un finançament transparent i ajustat a l’autogovern de les polítiques socials. Cal avaluar l’aplicació de la llei de dependència i revisar el finançament i convenis entre les administracions perquè es pugui assegurar aquest nou dret social. Per altra banda, cal una gestió professional i descentralitzada de la sanitat pública, regulant de manera clara l’avortament i l’eutanàsia.
Cal eliminar els límits als complements de pensions no contributives i incloure partides als pressupostos de l’Estat de millora de les condicions de vida de les persones que les perceben. Apostem per incrementar la pensió de viduïtat fins al 75% de la base reguladora del cònjuge quan es percep com a única font d’ingressos i estendre el dret a la pensió a les parelles estables de fet. |
| |
| - Quines són les seves propostes en matèria d’immigració? |
Cal exigir el traspàs de les competències plenes en matèria d’immigració, una competència que va ser retallada del nou Estatut. És clau intentar incidir en les polítiques estatals d’estrangeria i de la contractació en origen negociant amb l’Estat per aconseguir els canvis normatius i legislatius necessaris.
Com recomana Europa, cal promoure canvis en la llei d’estrangeria que regula l’adquisició de la nacionalitat espanyola de manera que per aconseguir la nacionalitat només facin falta 5 anys d’empadronament a Catalunya i no pas deu anys com fins ara. |
| |
| - Els sondejos palesen que una de les principals preocupacions dels ciutadans és la dificultat d’accés a l’habitatge. Quines polítiques proposen en aquest àmbit? |
| Calen més recursos per a habitatge protegit. S’han de normalitzar els règims de tinença entre la compra i el lloguer igualant les deduccions a l’IRPF i reformant l’IVA perquè els promotors de lloguer puguin fer-lo repercutir. Cal fomentar la plena ocupació de l’habitatge construït amb l’IVA reduït al 7% per a les rehabilitacions i reformar la llei per garantir que l’habitatge desocupat entri al mercat de lloguer. Cal exigir la cessió del sòl públic estatal per fer-hi habitatge protegit. |
| |
| - Qui és el principal responsable de la crisi d’infraestructures que ha patit Catalunya en aquests darrers mesos? |
Sens dubte, els Governs espanyols del PSOE i del PP. La manca d’inversió per part dels Governs espanyols de torn i l’espoli fiscal al qual estem sotmeses totes les persones que vivim i treballem a Catalunya han comportat que el nostre país arribi a una situació propera al col·lapse.
L’Estat espanyol recapta a Catalunya 23 mil milions d’euros en impostos que no tornen en forma d’inversió. Mentre Catalunya no rebi un tracte fiscal just i no s’executin les inversions en infraestructures que li corresponen per part de l’Estat, tots i totes seguirem patint les conseqüències d’aquesta crisi provocada pel maltractament practicat a Catalunya des dels Governs espanyols del PSOE i del PP. |
| |
| - Quines són les línies mestres que proposa el seu partit pel que fa a polítiques mediambientals? |
Les nostres propostes giren al voltant de tres eixos: impulsar i descentralitzar l’estratègia contra el canvi climàtic exigint un traspàs dels fons de reducció d’emissions, consolidar els principis de la nova cultura de l’aigua i marcar el camí cap a la sobirania energètica.
Apostem pel transport en ferrocarril i pel transport públic en àrees urbanes i metropolitanes, exigim un esforç inversor suplementari per modernitzar les infraestructures i consolidar el nou model de gestió de l’aigua, i sol·licitem recursos per implantar les energies renovables al nostre país. |
| |
| - Un dels temes estel·lars d’aquesta legislatura ha estat la gestació del nou Estatut de Catalunya. Amb aquest nou text, queda ben resolt l’encaix de Catalunya a Espanya? I el finançament? |
| |
De cap manera. L’Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya el passat 30 de setembre de 2005 va ser un acord entre tots els partits polítics catalans de tradició democràtica que contenia els mínims per poder fer front als reptes de futur de Catalunya en els propers anys.
Esquerra ens vam quedar sols defensant la integritat d’aquell text, que finalment va quedar retallat i encongit esdevenint una eina insuficient. El text del nou Estatut, encara pendent de noves retallades al Tribunal Constitucional, i el sistema de finançament que se’n deriva no permeten afrontar amb garanties els reptes de futur per Catalunya.
Davant del fracàs de l’autonomisme i la inviabilitat del federalisme a l’Estat espanyol, des d’Esquerra creiem fermament que la independència és l’única sortida que li queda a Catalunya per poder oferir benestar als seus ciutadans i assegurar la competitivitat econòmica de les seves empreses. |
| |
| - Quina ha de ser la fórmula per resoldre definitivament el conflicte basc? |
El conjunt de les forces polítiques democràtiques hem de treballar perquè el procés de pau al País Basc sigui un fet. Amb la il·legalització de partits polítics, el sistema judicial espanyol es demostra supeditat a interessos partidistes i només contribueix a enverinar aquest procés.
Les claus per avançar són el diàleg i el respecte a les decisions democràtiques del poble basc. En aquest sentit, la consulta popular proposada pel lehendakari Ibarretxe ha de permetre expressar al poble basc quin marc de relacions polítiques volen entre Euskadi i l’Estat espanyol.
Cap persona que es consideri demòcrata ha de tenir por a que cap poble s’expressi lliurement a les urnes. El lliure exercici del dret a decidir dels pobles és el bon camí per la resolució dels conflictes nacionals existents a l’Estat. |
| |
| - Com valora les inversions que el govern de l’Estat ha fet a Terrassa en aquesta legislatura? |
Completament insuficients. Si l’Estat espanyol invertís a Catalunya allò que realment li correspon, durant aquesta legislatura s’hauria pogut, per exemple, augmentar la freqüència de pas de trens de rodalies i regionals per Terrassa i, fins i tot, s’hauria pogut suprimir el peatge de Les Fonts, afavorint el transport de persones i mercaderies cap a Terrassa.
Cal exigir que es faci efectiu el traspàs de la gestió de la xarxa viària i ferroviària de l’Estat, amb les infraestructures i el finançament corresponents per a manteniment i noves inversions. |
| |
| - Què els diria a aquells ciutadans que s’estan plantejant l’opció d’abstenir-se? |
És cert que a vegades els polítics no ho fem prou bé i que la moral de la gent que vivim i treballem a Catalunya no està passant per un dels seus millors moments. Tanmateix, davant la crisi d’infraestructures que està vivint Catalunya, ningú es pot quedar de braços plegats.
Els partits polítics catalans són les eines de les quals disposa la ciutadania per posar-hi remei, i ara cal la unitat d’acció enfront l’Estat. Des d’Esquerra ens hem compromès a defensar un programa unitari sobre infraestructures amb la resta de forces catalanes, recollint les reivindicacions de la manifestació de l’1-D.
La societat civil i els partits hem de fer front comú en aquestes eleccions. Les generacions futures de Catalunya s’hi juguen molt, i l’èxit o el fracàs depèn de tots i cadascú de nosaltres. |
| |
| Entrevista elaborada per Enric Carreras |
