El director de Ladrones, Jaime Marqués, ha estat el primer dels conferenciants que ha parlat de la seva experiència en el món del cinema en el marc del Base Film Festival, el certamen organitzat per l’ESCAC que ha arrencat motors aquest dilluns a Terrassa.

Marqués considera que el seu pas del curt al llarg ha estat bo perquè les coses no li han anat malament i, a més, n’ha après molt. Assegura que el que és indispensable és creure en el projecte: “El pas més difícil és centrar-se i dir “vull fer aquest llargmetratge, aquesta història en concret i vull dedicar-hi els meus diners, el meu temps i les meves esperances” i això implica una inversió. És una mena de salt al buit que fas a la vida. El món del cinema és sempre una aposta. En el fons és com anar al casino, tens les teves cartes i no saps si aconseguiràs fer-ho. Per tant, has de fer un salt de fe absoluta en el que tens i tirar endavant”.

En el món del cinema gairebé tot són somnis i de realitats, n’arriben ben poques a la gran pantalla, assegura el director. Per això el cineasta es mostra prudent abans de parlar del projecte en el que ja treballa, després del seu primer llarg.

Segons Marqués, la millor recepta per al cinema espanyol està en la moderació i en trobar el punt mig. Marqués creu que cal combinar el cinema de gènere i el d’autor per poder fer indústria i, alhora, permetre la creació de pel·lícules més personals: “El més important per fer cinema és que la gent vulgui fer-ne perquè les oportunitats hi són i els productors… Això és com lligar. Si ho intentes suficientment, al final acabes aconseguint-ho. Abm la qual cosa, això et dona molt d’optimisme i, sobretot, no rendir-te mai”.

Es mostra optimista sobre la salut del cinema espanyol i nega que estigui malament. Com a exemple posa l’èxit de El Orfanato, que ha aconseguit el beneplàcit de públic i crítica i que, precisament, el Base Film Festival projectarà gratuïtament aquest divendres a la plaça Vella.