El cinema Catalunya ha acollit aquest vespre de dimarts l’estrena a la ciutat de la pel·lícula Barcelona, Barcelona…els qui la passen puta i els qui la passen bomba del cineasta amateur terrassenc Carles Barba.

A la sessió gratuïta també s’ha projectat el film Bangladesh, un país amenaçat del també cineasta amateur Josep Vidal, de Castellar de Vallès. Els dos directors tenen en comú que amb aquests films es passen al format de cinema digital, tot i que els estils es mantenen gairebé oposats.

La pel·lícula del terrassenc mostra el contrast de la capital en barris i estils de vida antagònics que van des de l’opulència a la misèria més degradant, una línia documental que, salvant diferències, ja va experimentar en els documentals Aspectes i personatges de Barcelona del 1964 i Barcelona Show del 1967.

Barba, de 85 anys, mostra els habitants de la gran capital com un collage de personatges anònims afegint els seus comentaris irònics i a vegades d’humor corrosiu: “Aquest és un contrast entre l’ambient de Ciutat Vella, la pobresa, contraposada amb l’alta burgesia. Un contrast bastant fort, sobretot basant-me amb els tipus, amb la gent, amb les cares".

Aquesta és la primera peça de l’autor en format digital després de rodar gairebé sempre en 16 mil·límetres. D’altres títols destacats de la seva filmografia són A mi París de 1962, “Pinzellades romanes” del 1964, les dues premiades amb la medalla d’or del Centre Excursionista de Catalunya i d’altres títols més recents com De la transició al canvi de 1984, Richard Strauss de 1987, Les cúpules daurades del 1990 i la coneguda De terrassencs de l’any 2000.