Després del carnestoltes, els bunyols de Quaresma són les estrelles de les pastisseries. El seu origen sorgeix de la necessitat popular d’endolcir els dies perquè el període quaresmal fos més passatger. La Quaresma, és a dir els 40 dies que van de Dimecres de Cendra fins a Dijous Sant, és època d’abstinència per als cristians.

A més, el seu aspecte discret quedava bé en una època poc donada a cap mena d’excés i contribuïa, indirectament, a donar més presència a la futura mona. Aquests dolços deuen el seu nom als catalans del segle XIV que van batejar-los per la seva forma rodona. Des de llavors, s'ha sabut mantenir la fórmula per elaborar-los.

Un cop acabat el procés d'elaboració de la massa , els bunyols de Quaresma comencen a comercialitzar-se a partir del dimecres de cendra. Aquestes postres són molt populars a la costa mediterrània, a València, Catalunya i les Illes balears i seran les protagonistes en moltes pastisseries fins a Dijous Sant.

De bunyols n’hi ha de diferents gustos. Els tradicionals o de vent , que són els naturals, els que només porten sucre, i els bunyols farcits, que són de nata, crema i trufa.

Com que la Quaresma arrenca el Dimecres de Cendra i aquest és el primer dia que la tradició mana per menjar bunyols, al final ha esdevingut una hàbit fer-los aquest dia de la setmana. Respecte als divendres, és una resta de quan els cristians havien de fer abstinència tots els divendres de l’any i ara, s’ha conservat solament per a la Quaresma.