La proximitat de la campanya per a les eleccions generals del 9 de març fa dies que ha caldejat l’ambient polític nacional i un dels temes causants d’aquest enfrontament és la llengua. L’ús del català, precisament, ha estat el protagonista d’un encès debat en una proposta que, precisament, el que pretenia era evitar el conflicte.

Esquerra Republicana ha demanat als grups municipals de l’Ajuntament que no utilitzin els presumptes conflictes lingüístics en les seves campanyes electorals a la ciutat. Els republicans han volgut reiterar la declaració de Terrassa com a ciutat per a la convivència i la cohesió social, segons l’esperit del Pacte per la Ciutadania signat l’any 2006 per totes les forces polítiques presents als Consistori.

Pel regidor d'ERC Màrius Massallé "En política hi ha qui opina que per aconseguir èxits electorals, tot s'hi val i, de fet, alguns polítics de diferents formacions (de dreta i esquerra) utilitzen la mentida, la demagògia, les mitges veritats, la desqualificació i, si cal, fins i tot l'insult, si això pot donar algun rèdit electoral. Aquest comportament acaba desprestigiant la classe política i els polítics i fa que la ciutadania se'n desentengui. És evident que necessitem una regeneració de la classe política, un compromís ètic dels sectors més conscienciats de cadascun dels partits polítics que retorni la confiança de la ciutadania en les institucions democràtiques i en el legítim i necessari joc polític".

La majoria de forces han vist amb bons ulls la proposta. Totes, a excepció del Partit Popular que, fent ús del castellà, l’ha qualificada de prepotent, provocadora i d’intent de manipulació. El regidor Pere Sánchez ha dit “El fons de la qüestió és que no es parli a Terrassa de segons quins temes. On s'és vist? És molt agosarat per la seva part dir de què es pot parlar o no durant la campanya. Com vol dir-li a un diputat que vingui de campanya d'una altra autonomia que hem acordat a l'ajuntament de Terrassa que del tema de la llengua no se'n pot parlar? Doncs sí que es pot parlar perquè per a nosaltres el problema amb la immersió lingüística és que no es compleix la llei”.

La resta de forces han lamentat la reacció dels populars. Convergència i Unió ha destacat la importància de la immersió lingüística i de la cohesió social. Segons Josep Rull, portaveu del grup municipal CiU, “Estem parlant d’un tema d’interès general, d’un patrimoni que tenim i que hem estat capaços de construir tranquil·lament i pacíficament el conjunt dels catalans, independentment de la seva llengua i del seu origen, que és la immersió lingüística, que és l’element bàsic que ens permet que en aquest moment superem una situació: que tots els ciutadans independentment de la seva llengua materna puguin ser bilingües, com a mínim, a Catalunya”.

Iniciativa per Catalunya Verds també ha aplaudit la proposta i ha acusat el Partit Popular de crear conflicte on no n’hi ha. Per a Manel Pérez, portaveu del grup municipal ICV-EUiA “La voluntat d’aquesta proposta és evitar precisament el conflicte en el qual vostès s’abonen i intenten situar tensió. Aquí ningú està induint, limitant o coartant les llibertats de cada grup polític per expressar les seves idees, al contrari”.

Finalment, el Partit dels Socialistes, Iniciativa per Catalunya Verds i Convergència i Unió han acceptat la proposta dels republicans.

Del perllongament de la línia dels Ferrocarrils a Terrassa fa mesos que se’n parla. Se n’ha informat abans de l’inici de les obres i, sobretot, en el moment que les màquines han començat a treballar. De l’evolució d’aquest significatiu projecte encara és aviat per fer-ne un balanç però no de les seves repercussions en la mobilitat de Terrassa. El tall de la Rambla ha estat un dels principals reptes que ha hagut d’assumir la ciutat i, segons totes les forces polítiques, ens n’hem sortit prou bé. Hi ha qui considera un èxit les mesures aplicades, qui té els seus dubtes sobre la seva efectivitat i qui pensa que és millorable.

Convergència i Unió se situa en aquesta darrera franja i, per això, ha presentat un plec d’alternatives. Proposa convertir el carril bus en una via per a vehicles d’alta ocupació i motos, a més de permetre aparcar-hi en determinades franges horàries. També apunta que es creï un servei de mini bus al centre i estudiar la possibilitat d’implantar-lo també a d’altres barris.

La regidora de serveis urbans ha destacat que el grau de conscienciació de la ciutadania ha estat clau en l’èxit aconseguit en el tall de la Rambla. Ha argumentat que els carrils VAO mai s’habiliten en l’entramat urbà i la circulació de motocicletes hi està prohibida. Sobre els mini-busos, ha remès el debat al nou pla de les línies d’autobusos que s’està elaborant. Pel que als aparcaments, ha dit que s’està buscant solució per als locals d’hostaleria que puguin estar afectats que passaria per descomptes en els pàrquings propers.

Segons Lluïsa Melgares, regidora de serveis urbans, “Vostès només tenen afany de voler sortir als mitjans de comunicació i que aquest èxit es pugui connectar d’alguna manera amb el seu partit, és a dir, posar per sobre els interessos partidistes i personals per sobre dels interessos de la ciutat. He de dir que el que estan proposant són mesures insostenibles”.

Josep Rull, portaveu del grup municipal de CiU, li ha respost que “Lamentem el to. És d’una prepotència extraordinària. L’oposició, millor que desaparegui perquè tot el que proposem és pervers, només busquem protagonisme… S’equivoquen radicalment! Aquesta és la prepotència que tenen a l’hora de gestionar la mobilitat i que fa que es trenqui el principi bàsic: la gestió de la mobilitat ha d’estar emparada pel principi de la flexibilitat”.

Tan Iniciativa com Esquerra han coincidit en destacar l’aposta de l’equip de govern pel transport públic. Per Manel Pérez, portaveu del grup municipal d'ICV-EUiA “El principi de flexibilitat ha d’anar acompanyat pel principi d’operativitat i jo crec que aquesta proposta té un cert grau de frivolitat. Aquesta és una aposta de potenciar el transport públic per sobre del privat”.

En la mateixa línia, Isaac Albert, portaveu del grup municipal d'ERC “Des del nostre grup creiem que no ens podem quedar aquí. El pas següent és més cotxes, i el següent: dos carrils col.lapsats. El carril bus/taxi ja és VAO de vehicles d’alta ocupació que en aquest cas són autobusos. És un carril que aposta clarament pel transport públic".

Per al Partit Popular és important que s’hagi generat un debat sobre la mobilitat a Terrassa però ha manifestat els seus dubtes tan davant les mesures de l’equip de govern com per les dels nacionalistes. Segons Gabriel Turmo, regidor del PP, “Penso que tots estem per promocionar el transport públic i que ho tenim en els nostre programes, el que no significa penalitzar el vehicle privat. Són qüestions que s’han de valorar i estudiar tenint en compte les característiques del parc mòbil actual de Terrassa, de la trama urbana i dels eixos existents”.

El Partit Popular ha votat favorablement que es posi en marxa un servei de mini-bus pel centre i extrapolar l’experiència a d’altres zones si funciona, així com permetre l’ús del carril bus a les motos. S’ha abstingut, però, en la resta de punts. Malgrat això, la proposta dels nacionalistes no ha prosperat perquè no ha rebut el recolzament de l’equip de govern.

El ple de l’Ajuntament s’ha posat d’acord en part per aprovar una moció presentada per Convergència i Unió s’obre la creació d’una ordenança específica per a l’estalvi d’aigua, la seva correcta aplicació i per l’impuls de campanyes ciutadanes en aquest sentit. L’equip de Govern ha contradit als nacionalistes amb les dades que mostren la bona evolució cap un menor consum d’aigua a la ciutat fruït dels bons resultats que fins ara han donat les campanyes impulsades des del 2003. La despesa d’aigua per persona a Terrassa està per sota la mitjana desitjable en temps d’alerta per la sequera.

Convergència i Unió s’ha queixat de que algunes campanyes d’estalvi d’aigua no han arribat a tots els barris i que un aspecte tant important requeria una major sensibilitat però sobretot un consens més àmpli per part de l’equip de Govern, per fer front a les noves realitats.

La regidora Eva Salvador ha explicat que “Tenim nous barris pendents de fer obres i seria molt interessant posar mesures en aquestes noves construccions perquè hi hagi un estalvi més eficaç. Implantar mesures tant pels habitatges de nous barris com pel disseny de zones verdes on no s’està implementant aquestes mesures amb l’eficàcia que caldria, com en l’aprofitament de tot tipus d’aigües el més aviat possible”.

El regidor de medi ambient, Màrius Massallé, ha dit que “En aquesta comissió és on es debat entre el Govern i l’administració local aquests temes de sanejament per tant quan tinguem aquest reglament establert i es publiqui el decret de sanejament podrem entrar a tancar definitivament l’ordenança que d’altra banda és absurd fer-ho ara si sabem que l’haurem de canviar”.

El Partit Popular ha reclamat més campanyes informatives i de conscienciació i de més intensitat. Segons Pere Sánchez “. En el tercer acord que ha presentat CiU, hi estem d’acord, es fan campanyes però se n’han de fer moltes més i molt més intensives i sinó hem d’inventar algún mètode diferent perquè arribi a la gent i es concienciï perquè creiem que en aquest sentit tenim una assignatura pendent”.

L’equip de Govern ha anunciat que ja treballa en una ordenança específica sobre l’estalvi d’aigua i el seu compliment però ha votat en contra d’intensificar les campanyes informatives i de conscienciació a l’espera d’una normativa conjunta amb la Generalitat.

D’altra banda, el ple de gener ha aprovat per unanimitat revisar i millorar el manteniment de les senyalitzacions verticals i horitzontals de la ciutat, a proposta del Partit Popular. El regidor Pere Sánchez ha comentat que “Seria molt recomanable impulsar una vertebració territorial que facilités la vertebració, mobilitat i comunicació entre els barris i districtes de Terrassa d’una manera efectiva i més aclaridora possible”.

Per la seva banda, el portaveu convergent Josep Rull “Permetin-me que em centri amb el tema dels passos de vianants i que posi com a exemple tota la queixa que hi hagut al voltant de la plaça de l’Aigua que en aquest moments allà són pràcticament imperceptibles. Nosaltres vàrem fer una bateria de preguntes a l’equip de Govern demanant què pensaven fer, si passos elevats, amb un suport lumínic o simplement pintar-los i han tingut la innactivitat com a resposta".

La regidora de serveis urbans, Lluïsa Melgares, ha explicat que “El tema de tornar a pintar o de repintar o de que siguin clars els passos de vianants estava connectat amb el tipus de pintura. La pintura que s’utilitzava fins ara tenia una durada i una qualitat. Aquesta pintura d’ara és diferent i és la que pensem utilitzar en un futur".

La regidora ha afegit que hi ha pintures especials amb les quals s’ha de respectar els terminis, les temporades que s’aplica i la climatologia.

En el torn de precs i preguntes, l’oposició ha preguntat a l’equip de Govern sobre el tancament del solar de davant de l’Escola França que fins ara funcionava com a zona lliure d’aparcament de vehicles. Convergència i Unió també ha demanat de millorar la senyalització i les mesures de seguretat dels ara més que transitats carrers Arquímedes i Galileu.

“Hi havia determinats aparcaments semipúblics ubicats bastant a prop, a Lluís Companys i a la plaça del Progrés que havien manifestat la voluntat de tancament d’aquest solar perquè gaudissin de més utilització els pàrquings de Lluís Companys i la plaça del Progrés”, ha dit el regidor de CiU Ignasi Puig.

Pel també nacionalista Jordi Plana, “possiblement determinats conductors han confós el carrer Galileu i Arquímedes amb una carretera o una via ràpida situada dins d’una ciutat”.

La resposta de l’equip de govern ha vingut de la mà de la regidora d’urbanisme Carme Labòria, qui ha assegurat que “hi havia suficient aparcament públic com per absorbir aquest aparcament però no va ser a instància d’ells”. Labòria ha insistit que “això és un solar privat, han demanat llicència d’obres per tancar aquest solar i se’ls ha concedit, no hi havia manera possible de denegar la llicència”. També ha negat que hi hagi col·lapse absolut en aquests carrers.

Convergència i Unió també ha fet arribar qüestions ciutadanes com la deficient cobertura del sistema “wifi” d’Internet sense cables o la transmissió de dades d’alta velocitat amb el sistema ADSL, uns serveis que tenen dificultat perquè en alguns barris de la ciutat els rebin correctament.

Pel portaveu nacionalista Josep Rull “aquest equip de govern va sempre al darrera de les necessitats immediates dels ciutadans; quan nosaltres preguntem el tema de l’ADSL al barri de les Fonts és perquè els veïns s’han exclamat perquè no tenen aquest servei.” Rull considera que l’equip de govern no té capacitat d’anticipar-se als problemes.

L’alcalde Pere Navarro li ha respost que “és veritat que alguns ajuntaments han fet algunes experiències amb wifi però com vostè [Rull] ha dit aquest és un tema que no està legalment clar però en qualsevol cas i posant-me com a president de Localret li he de dir que estem preparant una jornada amb la participació de tots els municipis a nivell d’Espanya en la qual veurem quina és la normativa que està vigent i quines possibilitats tenen els municipis per donar aquest servei” .

Altres demandes han estat la millora del manteniment al barri del segle XX i a l’Antic Poble de Sant Pere o el control del nivells de soroll en les obres dels Ferrocarrils de la Generalitat en l’estació de Can Roca.

Dins el torn de la Participació Ciutadana la Candidatura d’Unitat Popular, a través de l’associació Can Pingàs, ha presentat una proposta per acabar amb els símbols feixistes i els noms vinculats al franquisme que encara queden a la ciutat.

D’esquena a la imatge del rei de la sala de plens en senyal de protesta, qui va ser candidata per la CUP, Isabel Gómez, ha fet un repàs als símbols, com les plaques que hi ha del Ministeri de l’Habitatge i al menys els noms de vuit carrers de Terrassa que encara homenatgen a destacades personalitats franquistes. Aquests ciutadans també han reclamat el retorn dels papers de Salamanca i han criticat la Llei de la Memòria Històrica que, segons ells, reconeix el franquisme com un règim legítim.

Isabel Gómez, troba “inadmissible la llei de la Memòria Històrica perquè implica el reconeixement de la legalitat franquista i posa al mateix nivell les víctimes i els botxins”. Gómez considera que “és una llei contrària al dret internacional si tenim en compte que ignora les resolucions 32 i 39 de l’ONU i per tant és una llei aberrant”.

El Govern ha reconegut que una proposta similar del 2005 ja va impulsar la retirada de més de 300 símbols i la recuperació dels noms de personatges perseguits pel franquisme. El tinent d’alcalde de Desenvolupament Econòmic, Manel Pérez, ha destacat l’avanç de la ciutat, no només en el canvi de noms i en la retirada dels símbols del passat, sinó en la recuperació d’aquells personatges proscrits pel franquisme com ara dirigents polítics, presidents, sindicalistes i lluitadors catalans.
Pérez que ha recordat el suport de l’Ajuntament a la comissió per la dignitat que reclamava el retorn dels papers de Salamanca, també ha defensat la llei de Memòria Històrica.

Pérez ha advertit Isabel Gómez que “vostès fan una lectura molt desviada de l’esperit de les dues lleis, la de la Memòria Històrica i la del Memorial Democràtic; crec que és la primera vegada que per llei es condemna d’una forma explícita el franquisme i en tot cas, alguns entenem que s’hagués pogut anar més enllà, però aquest és un punt de partida i no un punt d’arribada”.

Tot i això Can Pingàs obrirà una pàgina web on els ciutadans podran denunciar aquells símbols feixistes o aquells carrers amb noms de personatges del règim franquista que encara quedin a Terrassa.