Terrassa s’ha bolcat en la benvinguda al fons documental de gairebé 100 anys d’història de l’empresa Electra Industrial AEG Electric Motors en un acte solemne a la sala de plens de l’Ajuntament aquest dimarts a la tarda en el què hi han participat la directora de l’Arxiu Municipal, Teresa Cardellach, i el director de l’Arxiu Històric Comarcal de Terrassa, Pere Puig, que han destacat la importància d’aquesta documentació per als estudis universitaris, per l’acurat treball arxivístic i per l’arxiu de la ciutat.

El delegat del rector de l’UPC, Joseba Quevedo, ha destacat l’exclusivitat de la documentació que només serà accessible al campus terrassenc: “Hi ha centenars de crides de tot el món que demanen aquests llegats històrics, aquestes documentacions escrites, aquestes coses que, o bé només estan a l’arxiu o bé a l’UPC, i que són únics, estan descatalogats. Si volen aquesta informació de base que són els fonaments del què ensenyen, han de venir aquí. I això és un orgull per l’UPC i la ciutat”.

Per la seva banda, el tinent d’alcalde, Jordi Labòria, en nom de l’alcalde ha dit que a través de la història de l’empresa, tot i que amb algunes mancances, s’hi pot veure la història de la ciutat: “En aquesta documentació, els historiadors de Terrassa, n’hi trobaran poca d’història social o d’història dels treballadors, n’hi podria haver més pels papers que s’han perdut al llarg de 100 anys d’història, però també és la història de la nostra ciutat i de la transformació social de Terrassa”.

La publicació del fons documental de l’AEG és fruit de quatre anys de treball i recerca d’un equip interdisciplinari dirigit per l’Arxiu Municipal en col·laboració amb la Universitat Politècnica de Terrassa, la Biblioteca del Campus i alguns membres del personal tècnic de l’empresa que han aportat la seva experiència i coneixement.

L’AEG va ser una de les empreses més importants del segle XX a Terrassa que, amb uns 1.800 treballadors, cobria la maquinària de les fàbriques terrassenques. Va ser pionera en la modernització de les relacions laborals, capdaventera en el moviment obrer i paradigma de la comercialització i l’exportació.