Després de l’aclaparadora victòria del PSOE a les eleccions generals de 1982 i de la celebració de les segones eleccions municipals el 8 de maig de 1983 es va obrir, per a Terrassa, una nova etapa. Als comicis del 1983 es va registrar a Terrassa una participació del 69.50%, que ha estat fins ara la més alta en unes municipals.Dels 115.184 electors censats a la ciutat, van votar 80038. El 24 de maig es va constituir l’Ajuntament, encapçalat novament per Manuel Royes, que va ser recolzat per 20 dels 27 regidors del consistori. En aquella ocasió el PSC va aconseguir els seus millors resultats fins ara amb 18 regidors, CiU va obtenir 5; el PSUC, 2 i, per primera vegada va entrar AP (aliança Popular), partit que el 1989 va canviar el seu nom pel de PP (Partit Popular). També van concórrer a les elecccions, però no van rebre prou suport per a tenir representació, ERC (Esquerra Republicana de Catalunya) i el PCC (partit dels Comunistes de Catalunya).

Durant tota la legislatura es van fer canvis al capdavant de les diferents comissions informatives i es van crear de noves amb més competències, com la Comissió de Serveis al Ciutadà, la de Serveis Generals i la de Serveis Territorials. Tot això va ser possible gràcies a la modificació del cartipàs municipal que es va dur a terme el 1986. Al tercer mandat, que es va iniciar el 30 de juny de 1987, va entrar com a Regidor adjunt a Urbanisme l’actual Alcalde, Pere Navarro. La dècada dels 90 va suposar el punt d’inflexió cap a la Terrassa del segle XXI. En començar el quart mandat, l’any 1991 es va crear la Regidoria de Promoció de la Dona, que va encapçalar Rosa Maria Fernàndez. La de Terrassa va ser una de les primeres regidories de Promoció de la Dona que es van fer a l’Estat espanyol.

Per a fer més eficaç la lluita en favor dels drets de les dones, l’any 1994 es va crear la Casa Galèria amb l’objectiu d’esdevenir un centre d’informació i d’assessorament. El 1992 es van celebrar els Jocs Olímpics a Barcelona i Terrassa va ser una de les subseus olímpiques. Amb motiu d’aquest esdeveniment es va construir a la ciutat l’Estadi Olímpic, actual camp de futbol del Terrassa. D’altra banda, el tèxtil va deixar de ser el primer sector econòmic i el comerç i els serveis van començar a tenir cert pes. A la cinquena legislatura, entre 1995 i 1999 es van posar en marxa noves comissions: la Comissió de Comerç a càrrec de Maria Costa, Gent gran encapçalada per Miquel Mariano i Pla estratègic de Terrassa presidida per Xavier Marcet.

Al sisè mandat, que va començar el 12 de juliol de 1999 va incorporar-se com a Regidora de Serveis Socials i Sanitat Mariví Orta, que amb 23 anys ha estat la Regidora més jove des de la represa democràtica. A les eleccions del 1999 hi va haver a Terrassa una participació del 49.19%, que ha estat la més baixa registrada en unes municipals. Durant els 28 anys de democràcia només un Regidor, el Tinent d’Alcalde de Serveis Generals Jordi Labòria ha estat present a totes les legislatures ocupant diferents responsabilitats. Els socialistes han continuat sent, elecció rere elecció, la força més votada i han governat ininterrumpudament la ciutat. El 5 d’abril de 2002 va produir-se un fet transcendental per a la història de la nostra ciutat ja que Manuel Royes va renunciar al seu càrrec com a alcalde en favor de Pere Navarro que el va substituir.

Als comicis del 25 de maig de 2003 Pere Navarro va aconseguir la seva primera victòria a les urnes. Arran d’aquells comicis es va constituir a la ciutat el primer Govern Tripartit format pels socialistes, Esquerra Republicana i Iniciativa per Catalunya Verds Esquerra Unida i Alternativa. Respecte als darrers 4 anys, s’ha tirat endavant un projecte de millora del Districte II emmarcat en el Pla de barris, una llei d’àmbit català destinada a la rehabilitació de les zones més degradades. També s’ha iniciat la restauració del complex monumental de les esglésies de Sant Pere. A més, s’ha iniciat el projecte del Parc audiovisual de Catalunya, que ha de comportar una reforma integral de l’antic hospital del tòrax.

Pel que fa a les infraestructures, estan en marxa les obres de perllongament dels Ferrocarrils Catalans i les obres de la nova estació de RENFE, Terrassa est, al barri de la Grípia. A més, està en procés de construcció la polèmica infraestructura del Quart Cinturó. En aquests moments es preveu la construcció de l’autovia E9 que ha d’enllaçar Barcelona amb Tolosa de Llenguadoc passant entre d’altres localitats per Terrassa. Precisament durant aquest mandat s’han superat els 200000 habitants i, en aquest sentit, seran 147.032 els electors de cara al proper 27 de maig. Aquest creixement demogràfic s’ha produït com a conseqüència de la massiva arribada d’immigrants.

A la Terrassa que acudirà a les urnes pròximament hi viuen, segons dades del padró municipal, uns 23492 immigrants, xifra que suposa l’11.66% de la població total. A més, es tracta d’una ciutat moderna inserida en un món globalitzat on 2099 dels seus ciutadans poden exercir el seu dret a vot des de l’estranger i on 385 persones de països membres de la UE i de Noruega han sol·licitat votar a les pròximes municipals.