|
|
| ELECCIONS MUNICIPALS 2007. Reportatge |
| |
| Els ciutadans, veritables protagonistes de les eleccions |
| TOT PREPARAT FINS A L'ÚLTIM DETALL
|
|
|
Totes les eleccions, siguin del tipus que siguin, requereixen d’uns preparatius que s’han de dur a terme els dies anteriors a la votació. A Terrassa, la maquinària electoral es va posar en marxa el 28 d’abril amb el sorteig dels membres de les meses. A més, els ciutadans que ho desitgin han pogut sol·licitar el vot per correu fins el 17 de maig a qualsevol oficina del servei postal. En aquests comicis, la ciutat comptarà amb 224 meses electorals, cinc més que a les passades eleccions, i també es disposarà de quatre nous col·legis que sumaran un total de 39.
Aquest increment de meses i de col·legis es deu al fet que alguns ciutadans s’havien de desplaçar molt lluny a l’hora d’anar a votar i, també, a l’existència de barreres arquitectòniques que dificultaven l’accés a persones amb problemes de mobilitat. La tendència és utilitzar, com a col·legis, equipaments municipals ja que, d’aquesta manera, es facilita la gestió. Es tracta en principi d’escoles d’ensenyament primari i d’equipaments de caràcter cívic, com centres cívics i casals de barri.
Pel que fa als quatre nous col·legis, s’utilitzarà un casal de barri situat al barri de Can Palet de Vista Alegre i també, un local d’una associació de veïns al barri de Xúquer. Els altres dos són dues escoles d’infantil i primària, el centre d’ensenyament Ponent al barri del Roc Blanc i el centre d’ensenyament Les Arenes ubicat a Torresana. Amb l’objectiu d’interferir el mínim possible en l’activitat dels col·legis electorals, sobretot en el cas de les escoles, s’organitza tot el dispositiu el matí anterior al dia de les eleccions. Un equip de coordinació gestionat per cada Ajuntament, en el cas de Terrassa de 30 persones, s’encarrega dissabte al matí de portar totes les paperetes, actes, urnes i etcètera que es faran servir l’endemà. |
| |
| Una tasca imprescindible |
La ciutadania té una missió fonamental en el desenvolupament d’unes eleccions, i és que ser membre d’una mesa electoral pot ser considerat com un deure cívic ineludible. A banda de les meses, també fa un paper molt important l’Administració Electoral que s’encarrega de donar transparència i objectivitat a tot el procés. L’Administració Electoral està integrada per les diferents juntes electorals, Central, Provincial i de Zona i també per les oficines provincials del cens.
Respecte als membres de les meses, aquests es trien mitjançant un sorteig de caràcter públic que es fa entre les persones empadronades al municipi, amb una mínima formació acadèmica i amb edats compreses entre els 18 i els 65 anys. En el cas de les eleccions municipals i les europees, a més dels ciutadans de nacionalitat espanyola, també poden votar els ciutadans de països membres de la UE i de Noruega. Aquells que no puguin complir, per qualsevol motiu, amb el seu deure cívic, poden presentar al·legacions documentals a la Junta Electoral de Zona, que els correspongui, en un termini d’una setmana des que reben la notificació.
La Junta Electoral de Zona ha d’estimar o desestimar les raons adduïdes i emetre una resolució definitiva en un termini màxim de 5 dies. Cada mesa doncs, està formada per tres persones, un president i dos vocals, cadascun dels quals amb dos suplents. Entre el president i els vocals hi ha simplement una diferència de rang, ja que a la pràctica fan gairebé les mateixes funcions. En aquest sentit, tots tres reben una gratificació de 53,34 euros per tota la jornada. Ara bé, per al càrrec de president sempre s’exigeix, com a mínim, el títol de batxillerat o de formació professional de segon grau.
Els assalariats i funcionaris que treballin aquell dia i hagin de complir amb el seu deure com a ciutadans, rebran un permís retribuït i una reducció de 5 hores en la jornada laboral del dilluns. A més a més, tots els que compleixin amb aquesta obligació tindran la cobertura de la Seguretat Social. A Terrassa, 672 persones seran membres de meses. El dia de les eleccions cada mesa s’encarregarà de presidir l’acte de votació, controlar el desenvolupament de la jornada i realitzar el recompte o escrutini. Tot i funcionar de forma autònoma, és la Junta Electoral de Zona qui té la responsabilitat de vetllar perquè tot es faci correctament.
D’altra banda, l’administració nomena un representant per cada mesa o per cada dues. Aquesta persona fa tasques de recolzament i s’encarrega de transmetre dades de participació. Una altra figura que intervé són els interventors i apoderats que representen a les diferents formacions polítiques. Cada candidatura pot designar fins a dos interventors per mesa, els quals poden participar en les deliberacions, però sense cap poder de decisió., Amb tot, els interventors poden votar on se’ls ha assignat sempre i quan pertanyi a la seva circumscripció electoral. Per la seva banda els apoderats, que tenen un major rang en la jerarquia dels partits, només poden votar a la mesa on estan censats i a més, solen desplaçar-se per diferents col·legis. |
|
| El desenvolupament de la jornada |
Al voltant d’unes 900 persones, entre membres de les meses, policies, conserges, etcètera, formen part de l’operatiu muntat a Terrassa amb motiu de les eleccions. A les 8 del matí del dia dels comicis, els nou membres de cada mesa, entre titulars i suplents, han de presentar-se a les instal·lacions del col·legi electoral i comprovar tot seguit l’estat del material i les condicions del local. A les 8,30 hores, el president juntament amb els dos vocals de la mesa i els interventors dels partits han de fer l’acta de constitució de la mesa. Aquells ciutadans que hagin estat nomenats com a membres i no acudeixin al local electoral, incorren en un delicte castigat amb privació de llibertat d’entre 14 i 30 dies i una multa de 2 a 10 mesos.
En condicions normals, s’obren les portes dels col·legis a les 9 del matí, quan el president pronuncia les paraules: “Comença la votació”. Durant el dia, almenys hauran de ser-hi presents dos dels membres de la mesa. Aquells ciutadans que vulguin exercir el seu dret a vot, han d’identificar-se amb qualsevol dels documents originals següents: el DNI, el passaport o el carnet de conduir. Si es tracta de ciutadans noruecs o de la UE, han de presentar la targeta de resident estranger. Però aquells que hagin sol·licitat votar per correspondència, no podran complir amb el seu dret personalment. En aquest sentit, els membres de les meses tenen la funció de comprovar les dades dels electors i anotar-los a la llista numerada de votants.
D’altra banda, l’acte de votació es pot interrompre, en el cas que faltessin paperetes d’algun partit. Aquesta interrupció no pot durar més d’una hora i s’ha de comunicar a la Junta Electoral de Zona. La votació es prorrogarà doncs, tant de temps com s’hagi aturat. Pel que fa a la suspensió, aquesta es produirà quan la interrupció duri més d’una hora o per qualsevol circumstància que impossibiliti el desenvolupament normal de la jornada. Aleshores, la Junta Electoral de Zona convocarà eleccions a la mesa dins els dos dies següents. |
|
| L’esperat final |
Entre les 21,30 hores i les 22 vespre del mateix 27 de maig, es coneixeran els primers resultats provisionals a la ciutat de Terrassa. Però abans d’això, s’han d’haver tancat els col·legis electorals a les 8 del vespre. En el moment que el president de cada mesa anuncia en veu alta el final de la votació, les persones que formen les meses i els representants dels partits procedeixen a exercir el seu dret i es recull tot seguit el vot per correu.
Aleshores es porta a terme el recompte o escrutini, i es confecciona la consegüent acta d’escrutini. Serà el president qui s’encarregarà de lliurar l’acta a les dependències de la Junta Electoral de Zona, situades a Terrassa a l’edifici dels jutjats. Els membres de les meses han de fer també l’acta de sessió que ha de reflectir els incidents ocorreguts en el transcurs de la jornada. Finalment, els equips de coordinació municipals s’encarregaran d’endur-se dels col·legis tot el material electoral.
|
|
| Reportatge de Laura García |
|
|
