Des del 1991 fins al 2005, el nombre d’escombraries que recullen els serveis d’ECO-EQUIP ha augmentat en 17 tones mètriques. Aquesta és una de les dades que incorpora l’Anuari Estadístic 2006.

Segons l’Anuari, al 1991 es van recollir un total de 68.092 tones de residus, una xifra que va pujar a les 85.089 tones al 2005. L’increment d’escombraries es deu al creixement de la població que ha experimentat Terrassa en els últims temps.

Tot i l’augment de les deixalles, les dades de l’Anuari demostren que al llarg dels anys, el nombre de residus domèstics ha disminuït considerablement, posant de manifest que s’ha incrementat el reciclatge. D’aquesta manera, al 1991 el nombre de residus era de 67.848 tones mentre que al 2005, tot i l’increment dels habitants, aquesta xifra havia baixat a les 61.991 tones.

A principis dels 90, no es feia recollida selectiva, i l’únic que se separava era el vidre. En canvi, al 2005, les tones d’escombraries dividides per fraccions superaven les 23.000 tones. En aquest sentit, es pot veure el creixement que ha tingut la recollida de vidre, paper, envasos i matèria orgànica des de la dècada dels 90 fins ara. En el cas del vidre, al 1991 es van recollir 244 tones, una xifra que al 2005 superava ja les 2.100 tones mètriques. El mateix passa amb la fracció paper, que va passar de no recollir-se a les 6.900 o la matèria orgànica, que fa dos anys superava ja les 5.600 tones.

Una radiografia de la realitat econòmica i social de Terrassa

Ja s’ha presentat l’Anuari Estadístic 2006, que arriba a l’onzena edició consolidat com una eina de referència, al servei d’empreses i institucions de Terrassa. En aquests onze anys, l’Anuari ha anat creixent i incorporant noves dades, per fer una radiografia més acurada de la realitat de la ciutat.

Segons el regidor de desenvolupament econòmic, Manel Pérez, l’Anuari s’ha convertit en una publicació de prestigi, que també forma part del Pla Estadístic de la Generalitat. Al llarg de 528 pàgines i estructurat en 22 capítols, reflecteix l’evolució de la ciutat en tots els seus àmbits, com l’econòmic, el social o el sanitari.

Entre les noves dades que incorpora l’anuari hi ha els tràmits gestionats per la Sindicatura de Greuges, el nombre de construcció d’habitatges de protecció oficial o el balanç de recollida selectiva.

Pel coordinador de l’Anuari i cap de l’Observatori Econòmic i Social, Xavier Muñoz, la publicació és només la punta de l’iceberg de tota la informació que disposa l’Ajuntament.

L’Anuari, que també està disponible en format CD-ROM, es pot consultar a la pàgina web de l’ajuntament, a les biblioteques municipals i a l’IDESCAT, entre d’altres.

L’Ajuntament, la Cambra de Comerç i la Fundació Politècnica de Catalunya han estat els encarregats de redactar l’Anuari 2006.

Els immigrants, un dotze per cent del cens

El creixement de la població és un dels aspectes més importants que recull l’Anuari Estadístic del 2006. La publicació fa un repàs a l’evolució d’habitants que ha experimentat la ciutat des del segle XVI fins al 2005. Així, la població de Terrassa va arribar al 2005 als 201.442 habitants. Un creixement espectacular que es nota especialment a partir de l’any 2000. Les dades de l’anuari posen de manifest que l’augment de la població es deu a un increment de la natalitat i de la immigració.

Pel que fa a la natalitat, l’any 2000 el nombre de naixements era de 2.049, mentre que al 2005 ja naixien 700 nens més i la xifra arribava als 2.717.

La immigració també ha experimentat una forta pujada des de l’any 2000. Aquell any, el nombre d’immigrants que va arribar a Terrassa va ser de 5.859 una xifra que res té a veure amb els quasi 11.000 estrangers que es van censar al 2005.

En total, fa dos anys hi havia a la ciutat prop de 23.500 immigrants. D’aquests, uns 10.500 provenen del Marroc, 3.000 són de l’Equador i 1.000 de Colòmbia. També hi ha una important presència de ciutadans del Senegal, l’Argentina i la Xina.

Pel que fa a zones i barris de Terrassa, el districte Segon és el que agrupa més nombre d’immigrants de l’Àfrica, Àsia i Oceania. En concret, en aquest districte hi ha més de 4.100 estrangers, i d’aquests 3.600 són del Marroc. En canvi, el districte sisè és el que té més població immigrant que prové d’Amèrica, en concret de l’Equador i Colòmbia, seguit del districte cinquè i el quart.